BLOG

 

 

 

Trastorns del son i el seu impacte en la vida diària

 

Insomni: Potser el més conegut dels trastorns del son, l’insomni es caracteritza per la dificultat per adormir-se o per dormir sense interrupcions durant la nit. Això pot conduir a la fatiga diürna, dificultats de concentració, irritabilitat i una disminució del rendiment laboral o acadèmic.

Síndrome de les cames inquietes: Aquest trastorn provoca una sensació incontrolable de moure les cames, especialment a la nit, el que pot interferir amb la capacitat d’aconseguir un son reparador.

Narcolèpsia: Es caracteritza per una somnolència diürna excessiva i atacs sobtats de son, que poden ser perillosos, especialment si la persona està conduint o operant maquinària pesada.

 Apnea del son: És una condició seriosa on la respiració s’atura i comença repetidament durant el son. Això pot provocar somnolència diürna, però també està associat amb problemes cardíacs i altres complicacions de salut.

Des d’una perspectiva psicològica, els trastorns del son poden ser tant una causa com una conseqüència de problemes de salut mental. Per exemple, trastorns com l’estrès, l’ansietat i la depressió poden provocar insomni, i al mateix temps, la falta de son pot exacerbar aquests trastorns psicològics.

És important abordar els trastorns del son no només per millorar la qualitat del son sinó també per mantenir una bona salut mental.

El tractament pot incloure teràpies conductuals, com la higiene del son, així com  altres tractaments psicològics i mèdics , depenent de la naturalesa i la gravetat del trastorn.

Els trastorns del son tenen un impacte significatiu en la nostra vida diària i la nostra salut psicològica. Reconèixer i tractar aquests trastorns és essencial per aconseguir un estil de vida saludable i productiu.

 

ANSIETAT…COM PUC SABER SI ÉS PATOLÒGICA?

L’ansietat, de la mateixa manera que la por o l’estrès, tenen dues formes de presentar-se en la vida d’una persona:

  • com a mecanisme adaptatiu i natural de resposta a determinades situacions o estímuls desencadenants, sense el qual no podríem enfrontar-nos a aquestes situacions i estímuls
  • i com a patologia, fet que causa determinats símptomes que cal tractar.

Com diferenciar totes dues tipologies?

  • L’ansietat no patològica ens serveix per ser resolutius en situacions de demanda com un examen, per exemple. La presència d’exàmens fa que les persones ens activem de forma especial i puntualment intensa. Aquesta manera de reaccionar per part de l’organisme ens és útil per enfrontar-nos amb determinades garanties a aquest examen perquè farà que estudiem amb més motivació, que ens concentrem més en la tasca i que posem en marxa els recursos adequats i disponibles per a la situació demandant.
  • Quan aquest estat d’alerta i activació es repeteix o es manté excessivament en el temps, la mobilització d’energia i de recursos és excessiva i desproporcionada, fent que l’organisme n’acabi patint les conseqüències i fent necessària una intervenció professional adient. Una ansietat patològica pot caracteritzar-se, entre d’altres senyals fisiològics per fatiga, problemes per conciliar el son, tremolors, dolors en diferents parts del cos o irritabilitat; i cognitivament, per percepció de situacions normals com amenaçadores, dificultat per allunyar-se de les preocupacions, dificultat per concentrar-se o preocupació En aquest moment caldrà plantejar-se la intervenció professional.

Droga Zombi: La construcció d’una narrativa

A l’era de la informació instantània i el clickbait, ens enfrontem a una realitat mediàtica que sovint s’allunya de l’objectivitat.

Els mitjans de comunicació locals estan creant una narrativa distorsionada respecte al fentanil, exposant imatges i situacions dels Estats Units que no reflecteixen la realitat a Europa. D’alguna manera s’aprofiten d’aquestes imatges tan impactants per representar un problema llunyà i aliè. La finalitat d’aquesta narrativa sembla ser la generació de clickbait i la captació d’audiència. Això coincideix amb la teoria de l’economia de l’atenció, on el contingut impactant i les imatges poderoses que es mostren en pantalla s’utilitzen per atreure, retenir i cridar l’atenció del públic en un entorn digital completament saturat d’informació.

Cal destacar la importància i el poder de la imatge, que es pot veure reflectit en la diferència de tractament mediàtic entre el fentanil i l’oxitocina, un altre opiaci sintètic molt semblant que va causar estralls en la societat nord-americana creant un problema epidèmic i d’addicció, fins i tot superior, al que s’està produint ara. La comparació entre el discurs narratiu i periodístic entre aquests dos fenomen reflecteix un biaix informatiu visual ja que les cridaneres imatges del fentanil generen una resposta emocional més forta que el discurs narratiu associat amb l’oxitocina. Això pot provocar o incentivar una cobertura desproporcionada i sensacionalista de la informació.

És a partir d’aquestes imatges d’on sorgeixen termes com “droga zombi” o “epidèmia”, analogies construïdes pels mitjans que dibuixen una realitat devastada i desesperançadora. En aquest context, és fonamental que els consumidors d’informació mantinguin un esperit crític i qüestionin la veracitat i les intencions darrere de les imatges i els discursos que se’ls presenten. Només així podrem assegurar-nos que la informació que consumim contribueixi a una comprensió més profunda i equilibrada dels problemes socials, en lloc de caure en la trampa de la desinformació i el sensacionalisme.